Autora: Mariona Marquès Pàmies, metgessa resident EAP Dreta de l’Eixample (CAP Roger de Flor)
Darrerament es dóna molta importància a l’estudi de la microbiota intestinal, doncs només a l’intestí tenim unes 1.500 espècies de bacteris diferents amb funcions pròpies. De la seva alteració (científicament anomenada disbiosi) se’n pot derivar el sobrecreixement bacterià de l’intestí prim, o bé, en anglès, SIBO (Small Intestinal Bowel Overgrouth). Pot ser que els dolors intestinals i cúmul de gasos siguin deguts a una alteració de la microbiota intestinal.
SIBO, concepte i clínica
Si bé és cert que el SIBO encara es tracta d’una disbiosi que precisa de més recerca científica tant pel què fa al diagnòstic com pel què fa al tractament, s’ha demostrat en múltiples estudis i metanàlisi que es tracta d’un augment exagerat i anòmal de bacteris alliberadors de metà a nivell de l’intestí prim que provenen de l’intestí gros. En condicions normals, l’intestí prim descompon els nutrients alimentaris en micromolècules perquè aquestes passin a la sang i es distribueixin pels teixits del nostre cos; mentre que els bacteris del colon, fermenten tot allò que no s’ha pogut processar a l’intestí prim. Quan es dóna SIBO, les accions dels bacteris que s’haurien de donar a l’intestí gros, es produeixen a l’intestí prim, podent ocasionar diversos símptomes segons el temps d’evolució de la malaltia. Inicialment, i per acumulació de gas, pot aparèixer distensió abdominal que augmenta al llarg del dia, meteorisme, dolors còlics post-pandrials o bé diarrea alternada amb restrenyiment. Posteriorment, i fruit de l’alliberament de citoquines pro-inflamatòries dels bacteris que malmeten la mucosa de l’intestí prim, apareixen intoleràncies alimentàries per afectació enzimàtica, diversos dèficits nutricionals associats a astènia i pèrdua de pes secundàries a la inanició per dolors còlics que generen els aliments ingerits o bé augment d’infeccions per càndides. Finalment, es produeix un augment de la permeabilitat intestinal que permet el pas a la sang de les diverses toxines, molècules no descompostes o neurotransmissors que, en conjunt, acaben propiciant malalties autoinmunes, major risc d’al·lèrgies i fins i tot l’alteració de la salut mental.
Etiologia del SIBO
La resposta no és fàcil. És cert que sempre serà conseqüència d’alguna afectació primària però les causes en poden ser múltiples. D’una banda, el SIBO pot ser secundari a una patologia que generi alteracions a la microbiota intestinal com malalties inflamatòries (MII) de tipus Crohn o colitis, l’Helycobacter Pylori, la celiaquia, l’endometriosi o el colon irritable. D’altra banda, el SIBO pot ser fruit d’un cúmul de factors de risc que, sostinguts en el nostre dia a dia de forma continuada, acaben alterant la microbiota. Aquests factors són l’estrès crònic, la falta de gestió emocional, les alteracions del ritme circadià, l’ús indiscriminat d’antibiòtics, antiinflamatoris o bé opiacis, la ingesta d’aliments pobres en nutrients…
Font: https://www.cienporciennatural.com/images/uploads/articulos/ART_SISTEMAGSANO_ESQUEMA.png
Diagnòstic del SIBO
Per a poder abordar aquesta alteració, en primer lloc s’han d’haver descartat altres patologies com malalties inflamatòries intestinals, paràsits, intoleràncies o bé al·lèrgies. Actualment només es disposa de la mesura dels gasos hidrogen i metà en l’alè que s’ofereix des del medi hospitalari. En condicions normals, no hauríem d’alliberar aquests gasos donat al fet que els bacteris a l’intestí prim no haurien de fermentar, però tenir un sobrecreixement bacterià en aquesta part, fa que el gas alliberat durant la fermentació pugui ser detectat per l’alè.
Tractament del SIBO
Pel què fa al tractament, cal que s’abordi de forma integral i individualitzada donat que, com hem dit anteriorment, pot ser causat per múltiples factors. Arribar a l’origen d’aquesta alteració és clau i per fer-ho, ens poden ajudar els antibiòtics, la dieta FODMAPS i el control de l’estrès.
L’antibiòtic dirigit ajudarà a disminuir la quantitat de bactèries sobrants que hi ha a l’intestí prim. Tot i així, cal esmentar que l’antibiòtic més recomanat entre gran quantitat d’estudis, la Rifaximina, presenta un grau d’evidència lleu. Això vol dir que, com ja hem vist, es tracta d’una afectació complexa amb múltiples focus d’actuació.
FODMAPS són els acrònims dels aliments més fermentables que contenen molècules d’Oligo-Di-Mono-sacàrids i Poliols. Una dieta baixa en aquests tipus de components permet millorar la simptomatologia en tant que es considera tractament pal·liatiu que no curatiu. És necessari que es faci acompanyada de personal sanitari amb experiència i que no s’allargui més enllà de les 8 setmanes per possibilitats de dèficits nutricionals.
Finalment, una bona gestió de l’estrès i les emocions per restablir les connexions neuronals entre el cervell i l’intestí mitjançant diverses tècniques com psicoteràpia conductual o hipnoteràpia dirigida, han demostrat reduir la simptomatologia en pacients amb disbiosi i colon irritable o MII.
Bibliografia
- Poon D, Law GR, Major G, Andreyev HJN. A systematic review and meta-analysis on the prevalence of non-malignant, organic gastrointestinal disorders misdiagnosed as irritable bowel syndrome. Sci Rep. 2022 Feb 4;12(1):1949. doi: 10.1038/s41598-022-05933-1. PMID: 35121775; PMCID: PMC8817019.
- Pimentel, Mark MD, FRCP(C), FACG1; Saad, Richard J. MD, FACG2; Long, Millie D. MD, MPH, FACG (GRADE Methodologist)3; Rao, Satish S. C. MD, PhD, FRCP, FACG4 ACG Clinical Guideline: Small Intestinal Bacterial Overgrowth, The American Journal of Gastroenterology: February 2020 – Volume 115 – Issue 2 – p 165-178
- Black CJ, Staudacher HM, Ford AC. Efficacy of a low FODMAP diet in irritable bowel syndrome: systematic review and network meta-analysis. Gut. 2022 Jun;71(6):1117-1126. doi: 10.1136/gutjnl-2021-325214. Epub 2021 Aug 10.
- Bonaz, B., Bazin, T., & Pellissier, S. (2018). The Vagus Nerve at the Interface of the Microbiota-Gut-Brain Axis. Frontiers in neuroscience, 12, 49. https://doi.org/10.3389/fnins.2018.00049
Paraules clau: Microbiota, Malaltia inflamatòria intestinal, Disbiosi.
Citació
Autor: Marquès Pàmies, Mariona
Títol: Poden tenir les alteracions intestinals una nova explicació?
Revista: APSalut. Volum 12. Número 1. Article 234
Data: 20 de març de 2024
