Laura Aranalde. Comunicació en Salut
‘El que més em motiva és continuar indagant en trobar solucions per facilitar la vida als metges i metgesses de família i als pacients. Per mi és fonamental que la investigació a l’Atenció Primària ajudi als assistencials i que es tradueixi en un benefici tant per als professionals com per a la població’
Des de R1 els tutors ens van motivar molt amb el tema de plantejar-nos dubtes a la consulta i ens van oferir la possibilitat de poder fer estudis de recerca. A més, el fet de tenir una unitat de recerca al teu propi centre de salut facilita molt les coses. Realment a la Unitat de Recerca de l’EAP Sardenya sempre han estat molt accessibles perquè el resident explori el que vulgui. Si tu mostres la teva voluntat i interès, t’obren les portes.
D’origen cubà i porto-riqueny, Carlen Cristina Reyes vaig néixer als Estats Units. Després de cursar medicina a València l’any 2007 va decidir venir a fer la residència a Catalunya. ‘Vaig conèixer a una resident que havia començat en una unitat docent que aleshores era nova, UDACEBA, i me la va recomanar. A través d’ella, em vaig decidir per l’EAP Sardenya i vaig entrar en contacte amb la Unitat de Recerca del centre’. A l’acabar la residència va quedar-se a l’EAP Sardenya com a metgessa adjunta i paral·lelament també va iniciar col·laboracions amb l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP Jordi Gol). El 2014 va traslladar-se temporalment a Tarragona per amor, on va fer créixer la seva família. Sempre va compaginar la tasca assistencial en diferents centres de salut, entre els quals l’EAP Muralles i més endavant el CAPI Baix-a-Mar a Vilanova i la Geltrú, amb la investigació remunerada a temps parcial a l’IDIAP Jordi Gol.
El setembre de 2023 va tornar com a investigadora postdoctoral i membre de l’equip de la Unitat de Recerca de l’EAP Sardenya. ‘M’he donat l’oportunitat de fer només investigació, per veure realment fins on puc arribar, fins on es pot avançar i com podríem fer prosperar aquesta unitat perquè sigui més gran, més reconeguda i amb més impacte’.
Fer de la teva passió la teva professió. Com vas tenir-ho tan clar?
Sempre m’ha interessat la investigació perquè crec que és la manera de fer una assistència de qualitat. Cal qüestionar-se si tot el que fem té una evidència científica al darrera perquè si no acabes fent pràctiques que no estan sustentades. I això és bàsic, tant per al metge per no perdre el temps recomanant una cosa que realment no funciona, com per al propi sistema sanitari, per no perdre diners fent accions que no representen una millora per a la vida del pacient.
Dedicació exclusiva a la recerca. Trobes a faltar fer de metgessa?
Si, trobo a faltar estar en contacte amb el pacient, sobretot ho trobava molt a faltar abans d’estar a l’EAP Sardenya, perquè és difícil entendre el que necessita el pacient si no estàs en contacte amb ell. I saber quines temàtiques de recerca són interessants, allò que és important, i el que realment necessita la medicina de família per avançar. El meu ideal era fer mitja jornada en assistència i mitja jornada en investigació, però la realitat és que és molt complicat perquè hi ha molts projectes, molta càrrega de treball i tal com està el sistema d’atenció primària és difícil. Per sort, som un gran equip, molt proper i de confiança, i gràcies als companys estic al dia de les necessitats reals dels nostres pacients.
La recerca a l’Atenció Primària
S’hauria d’apropar la recerca als nostres usuaris i a la població en general?
És molt important que la ciutadania conegui tota la investigació que es du a terme, perquè no som conscients que quan entrem a la consulta tot allò que el metge ens diu, des de la més mínima recomanació, està avalada per una investigació. És important que la població sàpiga que la primària fa recerca i que el que li diu el seu metge de família és amb coneixement de causa, perquè prové d’uns estudis previs.
El rol de la recerca per avalar i prestigiar els metges de família.
S’hauria de comunicar més tot allò que es fa i sobretot donar a conèixer la investigació a l’Atenció Primària. A les notícies surten les investigacions més capdavanteres que es fan a nivell hospitalari, les que tenen un gran impacte però afecten a un nombre reduït de pacients. Però hi ha tota una base d’investigacions que es fan a primària que impacten directament a un grup molt més gran de persones i que realment tenen transcendència. En general, la investigació que es fa a l’atenció primària analitza temàtiques aplicables per al dia a dia del pacient.
Els pilars de la recerca. Per on comencem un projecte.
Primerament cal pensar si has trobat algun problema que t’interessaria resoldre, una cosa que no s’ha explorat o que creus que es podria fer millor. I això moltes vegades prové de la consulta, de veure els teus pacients diàriament. Plantejar-se un dubte, un problema o una qüestió és el primer pas. Amb aquesta idea, és important contactar amb un professional amb més coneixement en la matèria. I llegir i investigar en la literatura, els estudis publicats. I llavors és quan et pots enfocar en el tema de recerca, i començar a veure com cal redactar el protocol.
El retorn de la recerca. A mig o llarg termini?
Depèn molt del projecte. Hi ha assaigs clínics que tenen anys d’evolució. Són projectes que tenen resultats preliminars, però el resultat final s’obté al cap d’uns anys. Altres són molt més curts i els resultats es tenen en pocs mesos, com són els assajos clínics que comparen un fàrmac amb un altre. Depèn del disseny de l’estudi i de la pregunta de recerca.
La inversió en recerca. Qui ho paga?
El finançament és un tema important. Hi ha beques per finançar projectes, tant de finançament públic com privat, però n’hi ha poques beques i estan molt sol·licitades. Dins dels finançaments públics els més coneguts són els estatals de l’Institut Carles III, que surten cada any. També hi ha beques autonòmiques, que són molt interessants i públiques. I les de finançament privat són aportacions de la indústria farmacèutica o entitats privades, bancs, col·legis professionals, etc.
La Unitat de Recerca de l’EAP Sardenya: un projecte en expansió
Com teixim xarxes de col·laboració en recerca.
És bidireccional. La nostra Unitat de Recerca dona suport a tots els centres de salut de la Unitat Docent. Tots els residents R3 de medicina han de realitzar un mes de rotació en recerca i ho fan aquí. I els residents d’infermeria fan una rotació de 15 dies i també un projecte de recerca. Som el centre de referència per a qualsevol professional que vol fer un estudi de recerca i necessita ajuda. I viceversa.
La nostra voluntat és coordinar col·laboracions estables amb diferents grups d’investigació com són l’IDIAP Jordi Gol i l’Institut de Recerca de Sant Pau. El que és idoni és fer col·laboracions amb el major nombre de grups i institucions possible, perquè així s’enriqueix la investigació.
Temàtiques d’interès dels residents en recerca.
Els residents d’infermeria tenen especial interès en les intervencions educacionals, per exemple en MPOC, adherència als fàrmacs… els residents de medicina es decanten més per estudis de fàrmacs o epidemiologia, com per exemple la prevalença de l’ús de benzodiazepines o la prevalença de la pressió intraocular al seu centre de salut.
Creixement de la Unitat de Recerca.
Tradicionalment el Dr. Brotons ha desenvolupat la línia cardiovascular, i s’han realitzat molts projectes en diabetis, malalties metabòliques i cardiovasculars. A mi l’àmbit que més m’interessa són els fàrmacs: l’ús adequat, els efectes secundaris, etc. Així els projectes actuals estan ampliant noves línies d’investigació dins de la Unitat de Recerca.
Projecció de futur.
La meva idea és que la Unitat de Recerca creixi. Ara mateix ens estem quedant petits en espai i en personal. Si la tendència segueix com ara i amb tots els projectes que van entrant, podrem ser més grans, incloure més investigadors postdoctorals i també investigadors predoctorals. Volem tenir pes en la formació de residents, donar-los la possibilitat d’aprendre diferents tècniques dins de la Unitat, no només fer el projecte, sinó que els puguem instruir i que puguin explorar si tenen inquietuds.
M’agradaria que la Unitat de Recerca fos un referent a Barcelona, amb més col·laboracions amb la resta de centres de recerca d’Atenció Primària de Barcelona, i sobretot amb l’Institut de Recerca de Sant Pau per donar molta més visibilitat a la investigació a l’AP i tenir un pes dins de l’hospital.
Tips en recerca
‘És molt gratificant quan tens una idea que és molt abstracta i t’ajuden a plasmar-la en una cosa que és molt tangible’
Què he de fer si em vull dedicar a la recerca.
Primerament, cal saber el tipus de recerca que t’agradaria fer (més d’AP, epidemiològica, de bases de dades,…) perquè segons el tipus de recerca hi ha uns centres més adequats que altres. Qui es vulgui dedicar purament a la investigació, hi ha centres interessats a incloure metges de família i formar-los. També crec que és important plantejar-se si es vol fer la tesi i el doctorat d’un projecte, perquè dona molt pes. Moltes vegades més que el centre, cerques projectes.
Actitud de l’investigador.
Has de tenir curiositat, paciència i constància. Curiositat per anar més enllà del que ja és a les guies i plantejar-te dubtes. Paciència perquè no és un camí fàcil, has de treballar molt i moltes vegades de manera no remunerada. Constància per cercar finançament, buscar qui et pot ajudar… és difícil. A mi m’han denegat moltíssimes beques però cal agafar totes les negatives des del costat constructiu, per anar millorant. Cal ser persistent. Així es el meu modus operandi en tot! També a la meva vida.
El que no es pot perdre…
Sobretot el que més recomanaria als residents és que no es desmotivin perquè és molt fàcil que amb una primera negativa es desanimin. Cal seguir! Si es tanca una porta, cal buscar-ne una altra, i una altra, fins que s’aconsegueix. I al final, segur que arriba.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Carlen Reyes
Revista: APSalut. Volum 12. Número 4. Article 255
Data: 4 de desembre de 2024
