Prevenció i promoció de la salut pública al CSP València

Autora: Alejandra Diego Arce, R2 Infermeria CAPI Baix-a-Mar

INTRODUCCIÓ

Quina funció té la Prevenció i la Promoció de la Salut Pública?

Abans de redactar la meva experiència durant la rotació externa, em sembla adequat posar en context l’àmbit d’actuació que realitza l’àrea de Promoció i Prevenció dins del servei de Salut Pública. A la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Sanitat es divideix en diferents secretaries Autonòmiques de Sanitat: Direcció General d’Atenció Primària, Atenció Hospitalària, i Farmàcia i Salut Pública (veure esquema 1).

La comunitat està organitzada a través d’Àrees Sanitàries Integrades que agrupa diferents municipis i recursos sanitaris per gestionar la atenció de forma descentralitzada. Les Àrees Sanitàries són les que s’encarreguen d’uns territoris en concret i cadascun inclou un hospital de referència i centres de salut associats. Dins d’elles, hi ha un total de 24 departaments de salut que són recolzats pels Centres de Salut Pública. Els CSP donen suport tècnic i estratègic als departaments de salut per millorar la salut col·lectiva.

Aquests CSP cobreixen les necessitats de salut pública dels departaments de la seva zona:

La meva rotació, per tant, s’inicia al Centre de Salut Pública (CSP) València, que abasta les tasques relacionades amb diversos departaments de salut a la província com València-La Fe, València-Doctor Peset, entre d’altres. Aquest CSP es dedica a tasques essencials en l’àmbit de la salut comunitària i preventiva de la zona. Les seccions en què es divideix són:

1. Epidemiologia
2. Promoció i prevenció de la salut
3. Sanitat ambiental
4. Seguretat alimentària
5. Salut laboral

Tot i això, la meva rotació es centra únicament a pertànyer al grup de Salut Comunitària de la secció de Promoció i Prevenció de la Salut. Les seves funcions s’emmarquen en tres àrees principals: en primer lloc, la seva actuació sobre l’entorn local es duu a terme a partir d’un nivell 3 d’orientació comunitària, que inclou la Xarxa Salut i l’Estratègia de Salut Comunitària de València. D’altra banda, a nivell 2, es relaciona amb l’anterior en integrar programes com els d’exercici físic o “Recepta Cultura”, desenvolupats en col·laboració amb la comunitat i l’àmbit municipal. Així mateix, exerceixen tasques de recerca, participant en estudis internacionals com el Joint Action i duent a terme l’avaluació de totes les activitats comunitàries esmentades. A més, el grup acull residents i estudiants d’infermeria i medicina per a la formació docent, i participa a la capacitació de formadors d’agents en salut.

Tots aquests projectes i funcions s’aniran desenvolupant al llarg de l’article, detallant-ne el seu impacte i rellevància.

Abans que res… La DANA

La meva primera setmana de rotació a València va estar marcada per un succés devastador que va deixar una empremta profunda a la ciutat: la DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts). Les pluges torrencials i les inundacions que van assolar la regió van causar danys incalculables a infraestructures i greus interrupcions als serveis bàsics.

Vaig tenir l’oportunitat de viure de manera directa l’impacte d’aquesta tragèdia. Des del Departament de Salut Pública, es va coordinar una resposta urgent per atendre les necessitats immediates i les conseqüències de mitjà termini d’aquest desastre natural. Va ser commovedor observar com es gestionaven alertes sanitàries, com s’organitzaven campanyes de prevenció de malalties derivades de l’aigua contaminada, i com es treballava a la comunicació constant amb els centres de salut primària per assegurar la continuïtat assistencial en un context tan difícil.

Aquesta experiència em va fer reflexionar sobre el paper fonamental que exerceix la salut pública en situacions d’emergència. A través de l’acció conjunta i la col·laboració entre diferents sectors, es va oferir una resposta, potser no tan organitzada i efectiva com s’esperava, però intentant ser adaptada a les necessitats de la població.

Veure de prop la dedicació i esforç dels equips per gestionar la crisi em va permetre comprendre la magnitud de la seva tasca i la importància d’integrar aquests aprenentatges a la meva futura pràctica professional.

La DANA, més enllà de ser un fenomen natural, va ser un recordatori ombrívol de com el canvi climàtic agreuja els reptes per a la salut comunitària. Aquest esdeveniment va subratllar la urgència de treballar de manera preventiva, d’enfortir la resiliència i d’estar preparats davant la d’aquestes situacions extremes imprevisibles.

Entrebancs en el camí

Inicialment, vaig contactar amb aquest servei motivada per l’interès en assistir a la formació de la Subdirecció General de l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES) sobre Agents de Salut amb Base Comunitària. Aquest programa capacita líders comunitaris per actuar com a nexes entre les seves comunitats i les institucions sanitàries, promovent la salut i detectant malalties de manera primerenca. Aquestes figures compleixen un rol fonamental en l’atenció primària en motivar individus, famílies i col·lectius a tenir cura del seu salut i entorn, fomentant la participació activa al seu benestar.

Tot i això, un mes abans que comencés la rotació, es va decidir suspendre temporalment el curs, que originalment tenia una durada prevista entre mitjans de setembre i novembre. Aquesta decisió va ser un gran disgust, no només per a mi, sinó per a tot l’equip que havia treballat àrduament a la seva organització. Tot i no haver rebut la formació que esperava, vaig tenir la valuosa oportunitat d’acostar-me a aquesta figura d’altres maneres, com en conèixer Aminata, una persona inspiradora en aquest àmbit.

   

Aminata Soucko és una dona originària de Mali que, després de superar enormes desafiaments personals, ha esdevingut un símbol de lluita contra la mutilació genital femenina (MGF) i la violència de gènere. Obligada a casar-se als 17 anys, Aminata va abandonar el somni es va convertir en metge i va enfrontar un matrimoni marcat per l’abús físic i emocional.

Va arribar a Espanya sense parlar l’idioma, atrapada en una relació violenta i controladora. La seva vida va començar a canviar després d’una trobada fortuïta amb una altra dona de Mali, que la va ajudar a aprendre espanyol. Avui dia, Aminata lidera la Xarxa Aminata, una associació dedicada a erradicar la MGF i donar suport a dones refugiades i supervivents de violència de gènere. El seu treball inclou fer classes d’espanyol, facilitar espais segurs per compartir històries i actuar com a intèrpret i acompanyant durant processos mèdics reconstructius per a dones afectades per la MGF. A més, en col·laboració amb ACNUR i Farmamundi, promou la recuperació física i psicològica d’aquestes dones mentre lluita per la conscienciació i prevenció d’aquestes pràctiques en la comunitat.

Vaig poder assistir a la darrera sessió sobre l’erradicació de la MGF, on vaig poder escoltar testimonis impactants i conèixer quatre activistes malians: Mariam Keita, Siaka Traoré, Mamadou Fadiala Sissoko i Mariam Sanogo. Ells lideren la lluita contra la mutilació genital femenina a Mali, enfrontant-se a tabús i riscos personals i socials. A partir de les pròpies experiències com a testimonis o supervivents d’aquesta pràctica, han dedicat les seves vides a erradicar-la ia sensibilitzar les seves comunitats sobre les greus conseqüències que té per a la salut i els drets de les dones i nenes. La seva tasca abasta la creació de associacions, l’educació i mobilització comunitària, així com l’ús de xarxes socials per visibilitzar aquest problema.

Actualment, es troben a la Comunitat Valenciana en el marc del projecte “Itacasira”, finançat per la Generalitat Valenciana, per compartir la seua experiència i enfortir la lluita contra la MGF en col·laboració amb la Xarxa Aminata i Farmamundi.

Salut comunitària i les seves actuacions dins dels barris

Durant la meva rotació vaig poder presenciar el funcionament dels Consells de Salut Bàsics, unes estructures essencials per a la participació ciutadana a la promoció de la salut comunitària. Aquests consells, regulats per la Conselleria de Sanitat. Universal i Salut Pública, es configuren com a fòrums intersectorials on conflueixen professionals sanitaris, representants de la població, associacions locals i altres entitats rellevants. El seu objectiu és analitzar la situació de salut a cada àrea, prioritzar objectius a promoció de la salut i coordinar recursos que permetin reduir desigualtats i millorar la qualitat assistencial. L’experiència d’assistir a aquestes reunions em va permetre observar tant consells recent formats, en ple procés de consolidació, com altres amb més autonomia i experiència.

A través d’aquestes observacions, vaig comprendre la importància d’aquestes taules de participació com a motors del canvi a l’atenció primària. Més enllà de la seva funció consultiva, són espais on es fomenta l’acció comunitària directa, mitjançant la col·laboració entre administracions, entitats locals i ciutadania.

Construint el demà: Projectes i estratègies de Futur i Innovació

Durant el mes de novembre, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una jornada cultural celebrada al Palau de la Música de València, al marc de la segona edició de Periscopioo València. Aquesta trobada, organitzat per l’Ajuntament de València i la Fundació Contemporània, va reunir professionals i experts per reflexionar sobre com la cultura pot millorar la salut i el benestar de la ciutadania. A través de panells, tallers i formats innovadors com “Un cafè amb…”, es van abordar temes que anaven des del impacte positiu de disciplines artístiques com la música, el teatre i les arts plàstiques en la salut física, psíquica i emocional, fins i tot ús terapèutic en diferents contextos.

Un dels moments destacats va ser el diàleg entre Christopher Bailey, responsable d’Arts i Salut de l’OMS, i altres experts sobre l’impacte global de les arts a la salut, basant-se en informes recents. A més, es van presentar iniciatives innovadores a Espanya que integren les arts amb sistemes de cura, i tallers que van explorar temes com la mediació cultural en l’àmbit sanitari, la comunicació al sector cultural i l’aplicació de la intel·ligència artificial en projectes artístics.

Aquesta experiència em va permetre aprofundir en la importància de les arts com a eines per promoure el benestar, reflexionar sobre la seva aplicació a la meva pràctica professional i comprendre com la cultura pot ser un motor de transformació a l’àmbit sanitari i comunitari.

D’altra banda, un altre aspecte a destacar és la creació de “La Xarxa Salut” que és una xarxa de municipis de la Comunitat Valenciana adherits al IV Pla de Salut, compromesos amb implementar accions locals de promoció de la salut. La seva pertinença permet participar a el desplegament del pla, accedir a subvencions específiques, intercanviar experiències a jornades i tallers i divulgar bones pràctiques a través de l’Observatori Valencià de Salut. A més, fomenta la cohesió social, millora la qualitat de vida i busca reduir desigualtats en salut des d’un enfocament intersectorial i participatiu.

Per integrar-se, els municipis han de seguir un procés progressiu que inclou l’adhesió al pla, el nomenament d’un referent, l’elaboració d’informes de salut i mapes de actius, i el disseny, la implementació i l’avaluació d’accions. Aquesta xarxa enforteix la col·laboració local i regional per promoure entorns saludables i equitatius.

Paral·lelament, l’Estratègia de Salut Comunitària de València reforça l’orientació comunitària en Atenció Primària mitjançant la col·laboració amb Salut Pública, sectors locals i altres àmbits com el social i l’educatiu. El seu enfocament cerca millorar la salut de la població i reduir desigualtats abordant determinants socials. Aquest pla es basa en una anàlisi de la situació actual, formulant objectius específics i distribuint accions en línies estratègiques que inclouen mesures organitzatives, desenvolupament comunitari i recursos necessaris.

CONCLUSIONS

Reflexions finals: Aprenentatges i Reptes de la meva rotació

Durant la meva rotació al Centre de Salut Pública de València, he comprès que la promoció i la prevenció són els pilars essencials per construir una societat més saludable i equitativa. No obstant això, a la sanitat actual encara queda molt per treballar en aquest àmbit: la visibilitat de l’Acció Comunitària ha de ser prioritària a les agendes de govern, imposant-se des de dalt i garantint que el seu impacte arribi veritablement als de a baix.

Mitjançant experiències com la gestió d’emergències durant la DANA, el contacte amb líders comunitaris com Aminata i la seva tasca a l’erradicació de la mutilació genital femenina, o l’assistència a jornades culturals innovadores, he pogut observar com la salut pública actua no només com un escut davant les adversitats, sinó també com una eina de canvi social.

Aquestes vivències m’han demostrat que treballar des d’una perspectiva comunitària i intersectorial permet abordar no només els problemes de salut existents, sinó també els problemes determinants socials que els perpetuen. La integració de les arts, la formació de xarxes de salut local com La Xarxa Salut, i el foment d’espais participatius com els Consells de Salut o Taules Intersectorials són exemples d’estratègies transformadores que apropen la salut a la ciutadania de manera integral.

Aquesta experiència no només ha ampliat la meva visió professional com a resident d’Infermeria Familiar i Comunitària, sinó que també m’ha reforçat la certesa que la prevenció i la promoció de la salut són inversions a llarg termini, que requereixen un compromís ferm per part de les institucions i de tots els professionals implicats. Com a infermera, m’emporto el aprenentatge que el nostre rol en salut pública va molt més enllà de l’assistència: som agents actius de canvi, catalitzadors de la participació i promotors d’un futur més saludable i resilient per a tothom.

Bibliografia

1. García-Blanco D, Cubillo-Llanes J. Orientación comunitaria en los equipos de atención primaria. Atención Primaria Práctica. 2022;4(2):100165. doi:10.1016/j.appr.2022.100165.
2. Armas C, Hernán M, Cofiño R. ¿De qué hablamos cuando hablamos de «salud comunitaria»? Informe SESPAS 2018. Gaceta Sanitaria. 2018;32:10.1016/j.gaceta.2018.07.005.
3. Amorós-Miró G, Rambla-Alsina S. Alfabetización en salud: proceso de aprendizaje significativo personal y comunitario. Comunidad [Internet]. 2024 Jun [citado 2024 Dic 17];26(1):39-43. Disponible en: Alfabetización en salud: proceso de aprendizaje significativo personal y comunitario. Publicado el 17 de mayo de 2024. https://dx.doi.org/10.55783/comunidad.260106.
4. Martín-Doménech A, Peiró-Pérez R, Esplugues A, Castán S, Legaz-Sánchez E, Pérez-Sanz E, et al. Valoración de un programa piloto de prescripción de actividad física en atención primaria en la Comunitat Valenciana. Gaceta Sanitaria [Internet]. 2021 Ago [citado 2024 Dic 17];35(4):313-319. Disponible en: http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-91112021000400002&lng=e s. Publicado el 27 de diciembre de 2021. https://dx.doi.org/10.1016/j.gaceta.2020.04.021.
5. Plan de Acción de Atención Primaria (PRI). Estrategia de Salud Comunitaria de la Comunitat Valenciana 2023-2025.

Paraules clau: Promoció de la salut, Participació comunitària, Determinants socials

Citació
Autora: Diego Arce, Alejandra
Títol: Prevenció i promoció de la salut pública al CSP València
Revista: APSalut. Volum 12. Número 4. Article 254
Data: 17 de desembre de 2024