Elsa Ceballos Roque. R2 IIR IFiC EAP Dreta Eixample (CAP Roger de Flor)
Durant el primer any de residència vaig estar mirant diferents opcions on podia fer la rotació externa. En algun moment vaig arribar a plantejar-me fins i tot la idea de fer-la fora d’Espanya, però finalment em vaig decantar per una rotació una mica més senzilla a priori. Vaig decidir fer una externa rural a Madrid.
Segurament aquests dos conceptes no ens quadrin massa bé al nostre imaginari. Zones rurals a Madrid? Tot i que moltes vegades ens pugui sorprendre, les capitals i les capitals de província tenen vida més enllà del centre. Millora del Camp és un municipi del sud-est de Madrid, amb una població total de 24.659 habitants. Aquesta petita localitat té un únic Centre de Salut per a tota la població, el qual, és a més referent per a altres localitats de la zona, com Velilla de San Antonio, Loeches…
Quan vaig arribar el primer dia em van impressionar les instal·lacions del propi centre ja que aquest era molt nou pel que jo m’havia imaginat (una altra vegada prejudicis).
A la meva arribada vaig conèixer l’equip i a la Irene Contreras (infermera especialista en infermeria familiar i comunitària) qui va ser la meva referent durant aquest mes i em va ensenyar més coses de les que m’hauria imaginat aprendre. També a Ana López Torres (infermera especialista en EFYC i referent de docència del centre) gràcies a qui vaig poder gaudir del meravellós món de la Comunitària.
L’atenció dins del centre de salut
El món dins del centre de salut és completament diferent i és on es nota el factor rural. Les infermeres es fan càrrec de tantes tècniques que durant la primera setmana anava perduda. No només visiten l’adult sinó que fan totes les revisions de pediatria i algunes d’elles conjuntament amb el pediatre.
També gestionen tècniques de cirurgia menor com per exemple: retirada de berrugues vulgars, avulsió d’ungles, lobuloplàsties (sens dubte la que més em va engrescar però també la que em va semblar més difícil), etc.
Les infermeres són les encarregades d’actualitzar les receptes electròniques dels pacients que es troben a l’única residència de la localitat, a més de la vacunació i la gestió de les cures del moment. I cada matí fan les extraccions corresponents.
Simplement no em podia creure tot el que feien i alhora també, tot allò que no feien i aquí si que es fa. El meu cap estava carregat, però finalment tot va anar encaixant.
L’atenció fora del centre de salut
Aquí voldria destacar el fet que les infermeres fan fins i tot les analítiques a domicili. Cada dia hi anava una i anaven rotant. Vaig tenir la sort de poder anar a una zona més apartada del centre de la localitat per veure com hi vivien els habitants i la veritat és que va ser una experiència molt enriquidora i divertida. A més, els recursos de la població que hi viu són limitats (no arriba la llum per exemple) i estan més allunyats del centre de la ciutat que la resta dels habitants.
Fora del centre certament cal destacar el paper comunitari rellevant que tenen les infermeres.
Segons la demanda dels col·legis del municipi, les infermeres s’encarreguen de dur a terme les xerrades d’educació per a la salut. Durant el mes en què vaig estar a Mejorada del Campo vaig poder participar i fins i tot impartir algunes d’aquestes xerrades.
- El taller sexe-afectiu a quart i sisè de primària era diferent per a cada curs i tots dos consistien en dues sessions diferents.
- Taller d’esmorzars saludables a segon de primària; el qual estava dins de la cartera de serveis de la Comunitat de Madrid.
- Dos dies a la setmana es feia un taller d’exercici multicomponent a pacients fràgils.
La sanitat en general canvia significativament d’una comunitat autònoma a una altra. Havent pogut treballar en dues comunitats diferents he estat partícip i he pogut observar les diferències que hi ha entre cadascuna. No són dues figures d’infermeria equiparables atès que a Madrid l’àmbit on vaig ser era rural mentre que a Barcelona, estic a ple centre urbà. Però crec que, en general, la figura de la infermeria a Madrid no té unes tasques estipulades o un ordre clar. Crec que més aviat és una adolescent que està aprenent a tenir més responsabilitats encara amb la supervisió dels seus pares (medicina) mentre que a Catalunya la infermeria és una adulta que sap què ha de fer. Crec que és una bona metàfora per entendre bé les dues posicions. A Madrid es té molt en compte que la infermeria és familiar a més de comunitària per això a la majoria de centres no hi ha una figura d’infermera de pediatria sinó que les infermeres veuen tant el nadó com l’avi de la família.
Un cop exposat tot el que vaig fer i tot el que vaig veure durant la rotació m’agradaria deixar una altra reflexió encara que una mica allunyada de la infermeria. No per acudir a llocs on a priori sembla que no hi haurà massa a fer o que la càrrega de treball serà menor pel nombre de pacients, s’aprèn menys. Sorprèn tot molt més quan ens traiem les barreres i els prejudicis que tenim al cap i ho gaudim tal com ve.
Recomano moltíssim que es faci mínim una rotació en l’àmbit rural. És un altre món meravellós i molt enriquidor que val la pena donar-li el lloc que es mereix.
Citació
Autora: Ceballos Roque, Elsa
Títol: Rotació externa al Centre de Salut Mejorada del Campo
Revista: APSalut. Volum 13. Número 3. Article 270
Data: 6 d’octubre de 2025
