Autoria: Xè Canal Calvo, artista i mediadora cultural
Introducció
Segons la International Association for the Study of Pain (IASP), el dolor és “una experiència sensitiva i emocional desagradable associada a una lesió real o potencial” (1). Tot i ser àmpliament acceptada, aquesta definició sovint queda lluny de l’experiència quotidiana de les persones que conviuen amb el dolor. A l’Estat espanyol, aproximadament un 32% de la població pateix algun tipus de dolor, un 11% de manera crònica i un 5% diàriament (2). La seva prevalença és més elevada en dones (3) i en persones en situacions socioeconòmiques vulnerables (4).
El dolor és un fenomen complex i multifactorial que no pot reduir-se només a una lesió orgànica. La seva percepció i expressió es construeixen en contextos socials i culturals concrets, travessats per factors emocionals, experiències vitals, creences i condicions materials. Quan el dolor es cronifica, sovint es combina amb altres dimensions del malestar, com l’estrès, l’ansietat o la depressió.
Tot i que el model biomèdic ha estat fonamental per al desenvolupament de la medicina moderna, en el cas del dolor crònic sovint mostra limitacions. A l’atenció primària, aquestes situacions poden generar frustració tant en professionals com en persones usuàries, especialment quan no hi ha una causa orgànica clara o els tractaments disponibles no aconsegueixen alleujar el patiment.
És en aquest punt on les pràctiques artístiques poden obrir espais de mediació i d’expressió que complementin l’abordatge clínic. L’art pot generar contextos de confiança on les persones trobin altres llenguatges per explicar allò que els passa, ampliant així les possibilitats d’escolta i comprensió dins de l’àmbit sanitari.
DOLORS, REMEIS I CURES: art a dins del CAP
DOLORS, REMEIS I CURES és un projecte d’investigació i mediació artística que explora com es percep, s’explica i s’acompanya el dolor crònic des d’una mirada comunitària i intercultural. Per fer-ho, posa al centre les veus de les persones usuàries i el diàleg amb les professionals sanitàries, reconeixent també els sabers quotidians que sovint queden fora dels circuits institucionals de la medicina.
El projecte s’ha plantejat com un procés de recerca compartida on l’art funciona com a eina de mediació i d’escolta. A través de trobades i practiques artístiques col·lectives, s’han generat espais on les persones han pogut narrar les seves experiències de dolor i posar-les en relació amb altres històries.
Cartell del projecte ‘Dolors, remeis i cures’ elaborat per Xè Canal Calvo
La cuina com a espai de relat i cura
En aquest context, la cuina ha esdevingut un espai central del projecte. Entesa com un lloc quotidià de cures, la cuina ha articulat sabers relacionals que sovint es transmeten a través de gestos, memòries i afectes. Històricament sostinguda per dones i vinculada a l’àmbit domèstic, ha estat també un espai de transmissió cultural i de suport mutu.
Cuinar, en aquest sentit, no es limita a preparar aliments, sinó que pot convertir-se en una pràctica de relació i de sosteniment de la vida, de cura radical (5). Compartir receptes, manipular ingredients o recordar sabors pot obrir espais de conversa i confiança on apareixen històries personals, trajectòries migratòries o experiències de dolor.
Les receptes, així, funcionen també com a relats. Cada plat conté fragments de biografia i parla d’un territori, d’una cultura i d’una història familiar. En contextos de migració, la cuina pot esdevenir un espai on la memòria es reactiva i on les identitats es renegocien entre allò que es deixa enrere i allò que es construeix en el nou lloc.
Entesa d’aquesta manera, la cuina pot esdevenir una pràctica de cura col·lectiva: un gest que deixa de ser només una responsabilitat individual per convertir-se en una forma de sostenir la vida col·lectivament.
Aprenentatges del projecte
El desenvolupament del projecte ha permès generar espais d’escolta que difícilment apareixen en el context de la consulta clínica. En les trobades, les persones participants han pogut compartir les seves experiències de dolor en un entorn més distès i relacional.
Aquestes narratives han mostrat que el dolor sovint s’entrellaça amb trajectòries vitals, relacions familiars, migracions o situacions de precarietat. Escoltar-lo en un context comunitari ha permès entendre’l com una experiència complexa que difícilment pot reduir-se a un únic diagnòstic.
Per a les professionals participants, el projecte també ha estat un espai d’aprenentatge i de qüestionament. Igual que en molts processos vinculats a la cronicitat, no hi ha respostes immediates ni solucions definitives. El treball col·lectiu requereix temps, revisió i capacitat d’adaptació.
El projecte ha posat de manifest el potencial de les pràctiques artístiques per ampliar les formes d’escolta dins de l’àmbit sanitari. El diàleg entre art i salut pot generar llenguatges diferents que ajudin a comprendre millor les experiències de les persones usuàries i a reforçar els vincles entre els professionals i la comunitat.
Alhora, l’experiència també ha evidenciat dificultats estructurals, especialment la manca de temps dins de la jornada laboral i l’elevada càrrega assistencial dels centres d’atenció primària. Perquè iniciatives d’aquest tipus puguin consolidar-se, és necessari tenir en compte aquestes condicions i facilitar espais específics de treball.
Malgrat aquests reptes, moltes professionals assenyalen que les persones usuàries agraeixen ser reconegudes també pels seus sabers i experiències. Aquest reconeixement pot contribuir a generar relacions més horitzontals i espais de confiança.
Conclusions
El dolor crònic continua sent un dels grans reptes de l’atenció primària. La seva complexitat fa necessari incorporar mirades que vagin més enllà del model estrictament biomèdic i que tinguin en compte les dimensions socials, culturals i emocionals del patiment.
Cal seguir experimentant amb el potencial de les pràctiques artístiques. Sense substituir la pràctica clínica, iniciatives que treballin en la intersecció d’art i salut poden contribuir a enriquir i a ampliar la mirada professional sobre les experiències de salut i malaltia.
Alhora, en un moment en què els sistemes sanitaris afronten grans pressions assistencials, mantenir espais per a l’escolta, la reflexió i la creativitat pot esdevenir també una forma de cura, tant per a les persones usuàries com per als professionals.
Imatges cedides per Jordi Casas, fotògraf del projecte ‘Dolors, remeis i cures’
Aquest projecte s’inscriu dins del programa EIXART, una iniciativa del Departament de Cultura i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que impulsa projectes artístics en centres d’atenció primària a partir de processos participatius i pràctiques d’art contemporani. Dolors, remeis i cures forma part de la primera convocatòria desenvolupada pel Centre d’Arts Contemporànies de Vic (ACVIC) en col·laboració amb l’EAP Vic Sud (CAP el Remei).
Bibliografia
(1) International Association for the Study of Pain. (2023, 20 julio). Terminology: International Association for the Study of Pain. International Association For The Study Of Pain (IASP).https://www.iasp-pain.org/resources/terminology/
(2) Sociedad Española de Neurologia. (2021, 17 de octubre). 17 de octubre: Día Mundial contra el Dolor. https://www.sen.es/saladeprensa/pdf/Link353.pdf
(3) Fundacion Grünenthal. Barometro del Dolor Crónico en España 2022. https://www.fundaciongrunenthal.es/fundacion/pdfs/barometro-dolor-cronico-espana-2022.pdf
(4) Todd, A., McNamara, C. L., Balaj, M., Huijts, T., Akhter, N., Thomson, K., Kasim, A., Eike-mo, T. A., & Bambra, C. (2019). The European epidemic: Pain prevalence and socioeconomic inequalities in pain across 19 European countries. European Journal Of Pain, 23(8),1425-1436. https://doi.org/10.1002/ejp.1409
(5) Arias B. Blandito blandito. Barcelona: cielo santo; 2025; 202 p.
Enllaços d’interès
Citació
Autoria: Canal Calvo, Xè
Títol: Dolors, remeis i cures: art, cuina i escolta del dolor crònic a l’Atenció Primària
Revista: APSalut. Volum 14. Número 2. Article 285
Data: 1 de juny de 2026
