Francesc Moreno Ripoll. Metge de família EAP Dreta de l’Eixample (CAP Roger de Flor)
Fa uns dies em van demanar fer aquest article sobre activitat física, probablement des de la doble vessant de metge i d’esportista habitual. Tot un repte. Potser tant com preparar una cursa complicada.
Inicialment, vaig plantejar-me fer una cerca bibliogràfica extensa i seguir una metodologia estricta. Però un cop revisada la bibliografia i havent-me impregnat de la ciència que hi ha al darrera dels avantatges de l’activitat física en prevenció cardiovascular, vaig decidir canviar la meva estratègia.
Així doncs, crec que no us parlaré de com l’activitat física regular millora la prevenció de la cardiopatia isquèmica, amb una reducció del risc estimada en un 50%, i com millora també la prevenció de l’accident isquèmic transitori (ictus). No, no ho faré. Com tampoc no us diré que redueix la mortalitat cardiovascular o la mortalitat prematura per qualsevol causa.
En la mateixa línia de prevenció cardiovascular, realitzar exercici físic és útil per la prevenció de la hipertensió arterial, de la diabetis tipus 2, de la síndrome metabòlica i pel manteniment del pes. Però crec que això tampoc no ho faré.
I ja sortint del guió inicial, tampoc voldré parlar sobre com l’activitat física és útil per la prevenció del càncer colorectal, del càncer de mama, de l’osteoporosi i de les fractures per fragilitat, de l’artrosi de maluc i genoll, de la dependència funcional, de les caigudes en gent gran, del deteriorament cognitiu i de la depressió i l’ansietat. Si ja no ho he fet amb la prevenció cardiovascular, no ho faré en totes aquestes altres qüestions.
Ah, i no us explicaré que tot això està demostrat amb uns nivells d’evidència A. En la mateixa línia, tampoc us explicaré que realitzar exercici físic només els caps de setmana també ha demostrat eficàcia en la prevenció de la mortalitat cardiovascular i en la mortalitat per qualsevol causa. Ho dic per a tots aquells que diuen que no tenen temps…
Realitzar activitat física no està exempta de riscos. Els més importants són les lesions de l’aparell locomotor i l’increment del risc cardiovascular. Perdó? A veure… en què quedem? Sí, existeix un risc incrementat en pacients joves amb cardiopaties congènites i en persones més grans sedentàries i amb risc arterioscleròtic. Sortosament, les primeres són poc freqüents. Respecte la segona possibilitat, hauria de fer-nos reflexionar sobre com hem de recomanar la realització d’activitat física en aquest subgrup de pacients, sempre progressivament i adaptat a l’estat general de cada persona. Però, sabeu què? Que de tot això dels riscos tampoc us en parlaré.
Avui parlaré del que no és ciència. Parlaré d’experiència. De la meva experiència com a practicant habitual d’activitat física.
Des de ben petit sempre he fet esport. Inicialment, a la meva infantesa i adolescència, el tennis i el handbol van ser les meves activitats preferides. Entrenava varis dies a la setmana, i partits els caps de setmana. Quina era la meva motivació en aquella època? Bàsicament, divertir-me, tant amb l’activitat física en sí mateixa, com amb les relacions personals amb els meus companys. L’adolescència és una època en què les amistats són tan importants com un mateix, i realitzar un esport d’equip o amb amics ofereix una gran possibilitat d’enfortir els lligams amb la gent del teu entorn. A la vegada, si existeix la vessant de l’esport com a “joc”, acaba sent inevitable per a moltes persones.
Els anys de carrera van representar una petita “aturada”, sense que deixés mai de fer activitat física amb relativa assiduïtat. Durant els anys de residència i els anys posteriors vaig fer molta bicicleta. Fantàstic sempre, el ciclisme ofereix l’oportunitat de realitzar un esport intens, però que brinda l’opció de recórrer distàncies llargues i gaudir de paisatges i/o natura.
Però des de fa uns 15 anys vaig dedicar-me, quasi exclusivament, a córrer. Des d’aleshores, és la meva activitat física primordial. Corria pels carrers de Barcelona, bàsicament. Un dia em vaig apuntar a una cursa per provar, i ara en faig entre 8 i 10 a l’any. Vaig començar per l’asfalt, però després de vàries maratons i múltiples de menor distància, vaig fer el salt a córrer per muntanya. Ara ja no hi ha qui em faci deixar-ho. Tanmateix, continuo corrent per asfalt i el proper agost provaré de fer la marató de Mèxic D.F.
Per què corro? És una pregunta que molts cops em fan. La resposta és fàcil. Per una banda, és un exercici físic intens i dur, i això ja m’agrada. Però sobretot perquè per a mi, córrer és una teràpia mental. Mentre corro, o bé no penso en tot allò que em preocupa o molesta, o bé tot el contrari, em serveix per ordenar els pensaments, les emocions… Sovint ho faig expressament, me’n vaig a córrer per millorar alguna qüestió que em fa nosa. Altres cops, simplement, els pensaments surten sols. Aquesta “neteja” mental és el que fa que m’hagi enganxat a córrer. I si a més, tot això ho fas en un entorn natural com és la muntanya o el camp, envoltat de natura, amb l’aire més net, sense gent ni semàfors però amb desnivells complexos, terrenys irregulars, pujades inacabables i baixades veloces, grimpant per crestes de muntanyes, aleshores es converteix en una necessitat vital. Per a mi, és clar.
Entenc que a molta gent no li agradi córrer. Ho entenc perfectament. Per segons qui, pot ser avorrit, excessivament dur o ambdues coses. Però s’ha de trobar aquell exercici que t’agradi o s’adapti a les teves característiques. Crec jo. I no val l’excusa del temps. És un tema de prioritats. I si cerques a fons a la teva agenda personal diària, de ben segur que trobes 15 o 20 minuts per a fer alguna activitat física. Fem-ho nosaltres i recomanem-ho als nostres pacients. A tots ens anirà molt bé.
Bibliografia
- The Clinical Effectiveness and Cost-Effectiveness of Exercise Referral Schemes: A Systematic Review and Economic Evaluation -PubMed Health. Disponible en: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmedhealth/PMH0046772/
- Subirats Bayego E, Subirats Vila G, Soteras Martínez I. Prescripción de ejercicio físico: indicaciones, posología y efectos adversos. Med Clín. 2012 ene 21;138(1):18-24.
- PH2 Four commonly used methods to increase physical activity: NICE guidance. Disponible en: http://guidance.nice.org.uk/PH2/Guidance/pdf/English
- Lobelo F, Duperly J, Frank E. Physical activity habits of doctors and medical students influence their counselling practices. Br J Sports Med. 2009 Jan 2;43(2):89-92.
- O’Donovan G, Lee IM, Hamer M, Stamatakis E. Association of «Weekend Warrior» and Other Leisure Time Physical ActivityPatterns With Risks for All-Cause, Cardiovascular Disease, and Cancer Mortality. JAMA Intern Med. 2017 Mar 1;177(3):335-342. doi: 10.1001/jamainternmed.2016.8014
- Colberg SR, Albright AL, Blissmer BJ, Braun B, Chasan-Taber L, Fernhall B, et al.; American College of Sports Medicine; American Diabetes Association. Exercise and type 2 diabetes: American College of Sports Medicine and the American Diabetes Association: joint position statement. Med Sci Sports Exerc. 2010 Dec;42(12):2282-303. doi: 10.1249/MSS.0b013e3181eeb61c.
- Willey JZ, Gardener H, Caunca MR, Moon YP, Dong C, Cheung YK, et al. Leisure-time physical activity associates with cognitive decline: The Northern Manhattan Study. Neurology. 2016 May 17;86(20):1897-903. doi: 10.1212/WNL.0000000000002582. Epub 2016 Mar 23.
- Moore SC, Lee IM, Weiderpass E, Campbell PT, Sampson JN, Kitahara CM, et al. Association of Leisure-Time Physical Activity With Risk of 26 Types of Cancer in 1.44 Million Adults. JAMA Intern Med. 2016 Jun 1;176(6):816-25. doi: 10.1001/jamainternmed.2016.1548.
Citació
Autor: Moreno Ripoll, Francesc
Títol: Beneficis de l’activitat física: de la ciència a l’experiència
Revista: APSalut. Volum 7. Número 3. Article 135
Data: 29 de maig de 2019
