Autora: Marta Garcia Torres. MIR R4 EAP Dreta de l’Eixample (CAP Roger de Flor)
Al meu sisè any de carrera vaig tenir una experiència difícil amb una urgència mèdica, una d’aquelles situacions que queden gravades a la memòria, amb un nom i un motiu de consulta.
En aquell moment, ho vaig presenciar en tercera persona, sense la capacitat d’intervenir i sense comprendre completament el que estava passant. Després d’aquell dia vaig tenir clar que volia saber com actuar, i poder, en la mesura del possible, reconduir aquestes situacions d’emergència cap a l’estabilitat.
Les urgències mèdiques sempre m’han generat un conflicte intern. D’una banda, és un dels llocs on em puc sentir més útil, però, per altra, la comunicació i l’enllaç proper amb el pacient, que és del que més valoro, es solen veure molt ressentit en situacions d’estrès i gravetat.
Vaig decidir sol·licitar la meva rotació externa al servei d’Urgències de l’Hospital General Virgen de la Peña de Fuerteventura. Es tracta d’un hospital petit, l’únic en tota l’illa, que abasta una població de 100.000 persones de característiques molt diverses, incloent-hi des de la població humil de l’illa fins a estrangers que van de vacances al petit paradís.
Tornar a les Canàries després de tres anys significava retrobar-me amb els meus orígens i al meu punt de partida en medicina. Començar a treballar en un sistema nou que només havia vist durant escassos mesos de pràctiques a la carrera suposava tot un repte. És un hospital que compta amb menys especialistes de guàrdia i un accés més limitat a ell, en comparació amb el que estem acostumats. Això implica que el metge de família assumeix un paper fonamental com a metge d’urgències en aquest servei, i és responsable de l’atenció global de les urgències. Això requereix una pràctica diària més autònoma i un gran nivell de formació en tots els àmbits per saber resoldre les consultes.
Durant la primera setmana de la meva rotació, vaig estar a l’Àrea d’Exploració, que és la porta d’entrada per a totes les urgències. En aquesta àrea em va cridar força l’atenció la gran varietat de patologies que es valoren, incloent-hi lactants, gestants amb menys de 35 setmanes, urgències traumatològiques i vasculars, entre d’altres. Un altre aspecte destacable va ser l’alta incidència de consultes greus, possiblement influenciada per la llunyania de l’hospital amb les parts de l’illa; ja que es troba ubicat a Puerto del Rosario (la capital), però a una distància d’aproximadament una hora i mitja en cotxe des del sud de l’illa. D’aquesta manera les urgències de menor gravetat solen ser ateses al centre de salut més proper i no arriben a l’hospital.
Durant les setmanes següents, i fins al final de la meva rotació, vaig estar a l’Àrea d’Observació i la Sala d’Emergències. La Sala d’Observació exerceix un paper crucial com una unitat de monitorització dels pacients greus. A nivell docent aquesta àrea és essencial en la formació d’urgències, ja que aquí es fa el diagnòstic diferencial segons els resultats de les proves complementàries i es decideix l’actitud terapèutica i la conducta clínica que cal seguir en cada cas.
A la Sala d’Emergències em vaig enfrontar a una gran diversitat de patologies del malalt crític. Inicialment, suposava que al ser un hospital comarcal, les emergències es derivarien majoritàriament a l’hospital de referència a l’illa de Gran Canària. Tot i això, la realitat va ser molt diferent. La distància i el temps requerits per activar i traslladar els pacients en helicòpter fan que la majoria d’emergències, com ara l’Infart Agut de Miocardi amb Elevació del Segment ST (IAMCEST), no compleixin l’interval de 120 minuts recomanat per les guies clíniques per realitzar una angioplàstia primària. Per tant, s’ha d’optar per les alternatives terapèutiques que dicten les guies, i vaig poder veure i manejar diversos casos de SCACEST que van ser tractats amb fibrinòlisi de forma reeixida i posteriorment derivats a l’Hospital de Referència en un panorama en què destacava més estabilitat. Aquesta situació es repeteix en moltes altres patologies, cosa que em va permetre enfrontar-me directament a pacients crítics i adaptar-me als recursos disponibles a l’hospital.
A través d’aquesta experiència, vaig poder reconciliar aquestes dues perspectives contraposades de les urgències mèdiques, ja que malgrat les dificultats inherents a cada situació, treballar en un hospital més petit amb un ambient i una filosofia més tranquil·la, m’ha permès mantenir un tracte amable i proper amb els pacients, amb els familiars i amb tot l’equip de treball.
Des d’un punt de vista professional, aquesta rotació a Fuerteventura m’ha fet redescobrir una faceta de la medicina de família que inicialment havia descartat per al meu futur. I a nivell personal, m’ha tornat a un ritme de vida més pausat, ensenyant-me a gaudir el dia a dia i viure més el present.
Paraules clau: urgències, rotació externa, Fuerteventura
Citació
Autor: Garcia Torres, Marta
Títol: Rotació externa: Experiència a Fuerteventura
Revista: APSalut. Volum 11. Número 4. Article 231
Data: 1 de desembre de 2023