Laura Aranalde. Comunicació en Salut
‘El més difícil de la gestió és aconseguir que els professionals se sentin a gust treballant a l’organització. Aquest és el repte més gran: que els pacients se sentin ben atesos i els professionals, ben cuidats’
‘Treballar en una EBA facilita l’exercici de la professió mèdica, perquè pots desenvolupar-te professionalment en allò que més t’agrada, tens molta accessibilitat a fer exploracions complementàries i l’equip et cuida’
Gestionar persones és cuidar persones. La Dra. Sílvia Zamora ho posa en pràctica cada dia. Gran professional, dona de valors i esperit crític, apassionada per la seva feina i amb ferma vocació de servei. Observa, escolta, empatitza i entén les persones. Dins i fora de la consulta, en pacients i en l’equip, sempre amb el focus en l’atenció centrada en la persona.
Va estudiar medicina i tenia clar que no volia ser cirurgiana. ‘M’agradava tenir un contínuum en l’assistència amb el pacient. I la Medicina de família és l’especialitat que dona resposta a aquest contínuum i a la relació metge-pacient que jo buscava’.
Quan va acabar la residència es va preparar les oposicions i l’any 1998 va començar a exercir de metgessa de família al CAP Sant Roc, fins que va conèixer l’autogestió i va acceptar la proposta de treballar en una EBA.
Des de fa 23 anys treballa a l’EAP Dreta de l’Eixample (CAP Roger de Flor). Com a metgessa de família, tutora, coordinadora de diferents comissions, membre de la junta directiva i des de l’any 2022 n’és la consellera delegada, al capdavant de la direcció del centre.
Com vas entrar al món de l’autogestió?
Després de 5 anys d’experiència al CAP Sant Roc, ja havia estat tutora, ja tenia el meu segon resident i en aquell moment, fruit de la casualitat perquè formava part d’un grup de treball de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), una companya del grup de malalties cardiovasculars em va oferir participar en un projecte d’autogestió al centre de Barcelona. I vaig dir que si, sense saber ben bé on anava… però el fet de poder autogestionar- nos, poder decidir com ho fem, prendre decisions… em va semblar apassionant i m’hi vaig llançar de cap! M’hi he quedat enganxada i molt contenta de la decisió que vaig prendre en aquell moment.
El salt a portar la direcció del centre.
Ha estat un gran repte per mi. La meva ambició era implicar-me en el projecte CAP Roger de Flor i aportar tot el que pogués. Ser-ne la directora no era la meva ambició però les circumstàncies t’hi porten. Cada vegada tens més compromís amb l’organització i va arribar el moment de fer un recanvi i vaig assumir-ho, amb molta il·lusió i molt respecte. Després de 3 anys al capdavant de l’equip, ara m’hi sento còmode.
Com conviuen assistència i gestió?
Continuo visitant. I pràcticament igual que abans de ser directora… no podria fer-ho d’una altra manera. El que em motiva de la meva feina és el contacte amb els pacients en el dia a dia. Puc fer gestió i continuar visitant, però s’hi hagués hagut de renunciar a la part assistencial no hauria pogut assumir-ho. Tinc un contingent una mica reduït i m’adapto una mica, però procuro visitar cada dia. Reconec que això té un preu elevat.
Acompanyament de l’equip.
No hagués estat la directora del CAP Roger de Flor sense l’equip que hi ha al darrera. Ho tinc claríssim! Hi ha d’haver una figura a dalt de tot però jo em sento equip, és a dir, tot el que fem al CAP és perquè hi ha un equip fantàstic, de persones amb molt talent. Continuo estant aquí, perquè darrera hi ha un comitè de direcció molt potent i un gran equip: tant els professionals assistencials com tots els professionals no assistencials que s’encarreguen de que en el dia a dia tot rutlli per poder donar una assistència de qualitat.
La docència, un guany col·lectiu
Formació, docència i coneixement com a eix estratègic.
L’autogestió afavoreix que els professionals s’impliquin en les diferents àrees d’interès de cadascú. A l’entrar en una EBA que comença de nou, amplies radi de coneixement i expertesa. Jo venia d’un centre docent i no volia renunciar a la docència. Per això des d’un primer moment vaig apostar perquè el CAP Roger de Flor fos un centre docent, amb estudiants i residents. I així vaig contactar amb universitats i també amb la Unitat Docent UDACEBA. De la mà d’UDACEBA hem aconseguit ser un centre docent multiprofessional.
Què us aporta ser un centre docent.
El fet de tenir residents és un incentiu perquè els nostres professionals es mantinguin actualitzats, fet que reverteix en una millor atenció al pacient. La docència és una àrea que dona un gran benestar al professional de la salut. Transmetre coneixements de la nostra professió és molt gratificant pels professionals i alhora és un reconeixement a la seva professionalitat i al seu valor. En un centre docent els professionals se senten més reconeguts, amb més prestigi, i alhora fas un servei a la societat: estem formant els metges del futur. I si ho podem fer és perquè ho estem fent bé!
La docència porta a la recerca, perquè per ensenyar-ne als residents n’has de fer. Pots fer aliances amb altres centres, com en el cas d’UDACEBA.
I a més, tens la possibilitat que aquest talent que has contribuït a formar es quedi a casa teva. És el teu planter! Alguns quan acaben volen conèixer altres àmbits i models assistencial però d’altres es volen quedar des del primer moment.
L’Atenció Primària avui: l’altra cara de la moneda
L’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària.
La medicina de família crec que mai no ha tingut gaire prestigi. No és el mateix dir que ets neurocirurgià o dermatòleg que metgessa de família. En part és també responsabilitat dels professionals que treballem a la primària, perquè de vegades tenim un discurs molt negatiu i estem donant una imatge tan poc valorada que al final no hi ha gent que vol fer l’especialitat i qui la té, de vegades no vol treballar a la primària. I això és un problema.
A més és una especialitat força desconeguda. Hi ha part de la població que no coneix què fa un metge de família més enllà de “vosaltres sou els que visiteu refredats” o “sou els que valoreu analítiques”. Per això és important que comencem a fer un discurs positiu de l’Atenció Primària.
Podem dir que l’Atenció Primària està en hores baixes?
S’ha creat un discurs negatiu que al final tots ens l’acabem creient. Els propis pacients t’ho diuen “és que esteu fatal”. Aquest discurs arriba a tot arreu, com si treballar de metge de família fos el pitjor que et pot passar a la vida. I al cap i a la fi, no és així, ja que no fem guàrdies de 24 hores, tenim una jornada intensiva, podem fer docència i recerca… no està gens malament!
Encaixar en un model d’autogestió
Treballar avui en una EBA.
En una EBA es treballa molt i alhora tens moltes oportunitats. Això és un gran valor i un gran requisit a la vegada. Hi ha persones que s’adapten fàcilment, amb una mentalitat oberta, més flexible, amb valors i professionalisme. També va acompanyat de les prioritats de cadascú sobre la seva feina. És una manera de viure la professió i de creure que no podem ser simples funcionaris, sinó que tenim molt més a aportar al sistema: com podem fer-ho millor, com ens podem organitzar, d’aquí en surt una recerca, ganes d’involucrar-se, de desenvolupar altres àrees… és una actitud d’implicació i s’ha de ser valent també, perquè quan acabes la residència ets molt jove i no tens una visió de tot el sistema. Si el model d’autogestió resulta atractiu és perquè els mateixos professionals s’hi senten identificats o perquè han conegut el sistema funcionarial i saben els problemes que té.
Al CAP Roger de Flor tenim metges joves que són bons professionals amb molt talent, que estan aportant molt valor al centre. Però és cert que hi ha un canvi de paradigma: el temps té valor. I per això hem de facilitar temps propi als professionals. Ja fa 10 anys vam fer un procés de conciliació al centre, consensuat amb tot l’equip, i n’estem contents.
Avantatges de ser part de l’equip d’una EBA.
Crec que és el lloc on un metge de família i la resta de professionals de l’Atenció Primària tenen més possibilitats de desenvolupar-se professionalment. Perquè si vols ser referent d’un àmbit, el centre et proporciona totes les facilitats per fer-ho. I d’altra banda, també la manera com exerceixes la professió en una EBA, ja que tens accés a exploracions complementàries amb una accessibilitat que altres entitats sanitàries no tenen. Això facilita molt l’exercici de la professió.
I la gestió dels recursos humans en una EBA és diferent perquè procures oferir beneficis socials, pots fer coses que no estan al conveni, activitats lúdiques per fer equip, és cuidar les persones. La gent passa per diferents fases vitals i s’ha d’intentar estar atent a les necessitats de les persones per donar ajuda i recolzament en la mesura del possible.
El fet de ser organitzacions força petites ens dona una agilitat i una flexibilitat que no tenen grans entitats. I això repercuteix en el treballador. Perquè el més difícil de la feina de gestió és aconseguir que els professionals se sentin a gust treballant a la nostra organització. Aquest és el repte més gran: que els pacients se sentin ben atesos i que els professionals se sentin ben cuidats.
Compromís i honestedat: valors de vida
La Sílvia tutora: un aprenentatge de proximitat.
El meu tutor era un molt bon clínic però la seva relació amb els pacients era diferent a la meva. Ell era una persona més distant, més paternalista, i jo quan vaig començar a exercir em vaig adonar que em sentia còmode amb un altre model, més basat en el respecte, més de relació d’iguals. I per mi han estat molt importants l’ètica i el professionalisme, i això és el que he intentat transmetre als meus residents: valors.
L’ètica, inherent a la professió.
Sempre m’ha interessat l’ètica. Potser perquè a casa meva sempre s’ha cuinat l’honestedat, el fet de ser honrat… i quan comences a exercir t’adones que en la nostra professió l’ètica està present en molts aspectes. Per això m’he endinsat en el tema i quan es va decidir que ACEBA tingués el seu Comitè d’Ètica Assistencial em va semblar un gran encert, i en formo part activa.
Educació en salut, una responsabilitat compartida.
Venim d’un model paternalista basat en la imposició que aporta poc i els professionals hem de fer un canvi de posició, més centrada en el pacient per arribar a la persona: entendre per què no pot deixar de beure, o de fumar, la importància que té per la persona continuar amb un hàbit que li fa mal… ens falta molt camí. I ara també les xarxes socials ho estan empastifant més, perquè enlloc d’educar es transmet por i angoixa. Ho tenim complicat. I no depèn només del que fem a la consulta, sinó de tot el sistema.
Nous reptes de la Sílvia.
Formar part del CAP Roger de Flor! Hi soc molt feliç. Per mi continuar exercint aquí i comptant amb l’equip que tenim, aquesta és la meva missió de futur. Si puc contribuir que els companys estiguin a gust i que els pacients se sentin ben atesos, ja em donaré per satisfeta! Aquest serà el meu llegat.
Citació
Autora: Aranalde Vila-Masana, Laura
Títol: La desCOBERTA. Entrevista a Sílvia Zamora
Revista: APSalut. Volum 14. Número 1. Article 282
Data: 9 de març de 2026
