Autores: Brenda Manzanares Calvo i Clara Riera Nadal. CAP Sagrada Família
Introducció
Es presenta el cas clínic d’una pacient amb lesió pretibial d’evolució tòrpida, on la importància radica en el diagnòstic d’una patologia poc freqüent.
Descripció del cas
Es tracta d’una dona de 81 anys amb antecedents patològics d’hipertensió arterial, dislipèmia, diabetis mellitus tipus 2 de llarga evolució i bon control metabòlic, malaltia renal crònica i trastorn depressiu. En tractament amb metformina, atorvastatina, lisinopril, lorazepam i sertralina.
Consulta per quadre de tres anys d’evolució caracteritzat per l’aparició d’una placa única de 10 cm de diàmetre a regió pretibial esquerre, eritematosa, amb centre atròfic i vores ben definides, vas central ramificat i lleument pruriginosa. Havia rebut tractament amb pautes curtes de corticoteràpia tòpica i tacrolimus amb milloria del prurit però sense desaparició de la lesió. Els dies previs a la visita apareixen tres lesions ulcerades a l’interior de la placa amb evolució tòrpida malgrat les cures aplicades al domicili, per la qual cosa la pacient consulta al CAP (imatge 1).
Imatge 1: lesió ulcerada
Davant la sospita clínica de Necrobiosi Lipoidal s’adreça a dermatologia i l’estudi histopatològic confirma el diagnòstic. S’inicia tractament amb corticoteràpia tòpica d’alta potència amb desaparició de les lesions ulcerades, tot i que persisteix la lesió inicial donat el temps d’evolució de la mateixa (imatge 2).
Imatge 2: placa necrobiosi lipoidal
Discussió
La necrobiosi lipoidal es una dermatosi granulomatosa crònica infreqüent que afecta generalment a dones joves. Es tracta de lesions que es solen localitzar a l’àrea pretibial, i freqüentment son múltiples i bilaterals. Es caracteritza per l’aparició de plaques eritematoses amb vora sobreelevada i centre atròfic groguenc, amb un patró vascular arboriforme prominent. Generalment son asimptomàtiques, però poden produir prurit, alteració de la sensibilitat o dolor. Tenen un curs crònic i a vegades cursar amb complicacions com ulceració de la lesió o inclús desenvolupar carcinoma escatós a sobre d’elles.
S’ha descrit la seva associació amb malalties sistèmiques, entre les que destaca la diabetis mellitus (DM) en la majoria dels pacients, tot i que la seva incidència en aquesta patologia és molt baixa (0,3-1,2%). L’aparició d’aquestes lesions pot precedir al diagnòstic de la DM o aparèixer durant el transcurs de la malaltia, i la relació entre la seva gravetat amb el control glucèmic i les complicacions micro o macrovasculars és dubtosa. També s’ha descrit associada a malalties tiroidals, malaltia inflamatòria intestinal, artritis reumatoide i sarcoïdosi. És per aquest motiu, que un cop es sospita i es realitza el diagnòstic, cal fer un cribratge de malalties sistèmiques associades.
El diagnòstic diferencial és molt ampli i inclou el granuloma anular, el xantogranuloma necrobiòtic, la dermopatia diabètica i la lipodermatoesclerosi, per això el diagnòstic definitiu es basa en una correcta correlació de la clínica amb l’estudi histològic.
El tractament d’aquesta entitat és complicat i molts casos són refractaris a múltiples línies terapèutiques, tot i que és important instaurar el tractament de forma precoç per a millorar el seu pronòstic i evitar les complicacions associades. Tot i així, existeix possibilitat de remissió espontània en un 17% dels casos. La primera línia de tractament son els corticoides tòpics potents i inclús intralesionals. Altres possibilitats son els inhibidors de la calcineurina, retinoids tòpics, fototeràpia de tipus PUVA, teràpia fotodinàmica, teràpies antiplaquetàries o inclús inhibidors del factor de necrosi tumoral en casos greus.
Reflexió i resum
Presentem un cas de Necrobiosi lipoidal associada a diabetis mellitus, diagnosticada de manera tardana i que presenta ulceració com a complicació.
Aquesta és una patologia poc freqüent i que requereix un alt índex de sospita diagnòstica, on el diagnòstic i tractament precoç són essencials per millorar el pronòstic i evitar complicacions.
Bibliografia
- Agustina Segurado Rodríguez, M. et al. (2002) ‘Necrobiosis lipoídica nodular: A propósito de un caso’, Actas Dermo-Sifiliográficas, 93(9), pp. 555–557. doi:10.1016/s0001-7310(02)76638-6.
- Peyrí J, Moreno A, Marcoval J. (2007) ‘Necrobiosis lipoidica’. Semin Cutan Med Surg., 26(2):87-9. doi: 10.1016/j.sder.2007.02.004.
- Puerta-Peña, M., García-Donoso, C. and Rivera Díaz, R. (2020) ‘Necrobiosis lipoídica: Una manifestación más de la diabetes mellitus’, Medicina de Familia. SEMERGEN, 46(6). doi:10.1016/j.semerg.2020.03.007.
Paraules clau: Necrobiosi lipoidal, diabetes mellitus, corticoides
Citació
Autores: Manzanares Calvo, Brenda; Riera Nadal, Clara
Títol: Necrobiosis lipoidal
Revista: APSalut. Volum 13. Número 2. Article 263
Data: 27 de maig de 2025
