Autoria: Carlota Morató Iñiguez, IIR2 EAP Vic. Marta Asunción Caballero, IIR2 EAP Sagrada Familia. Carla Fernández Pérez. IIR2 EAP Vallcarca-Sant Gervasi
San Carlos de Bariloche és una ciutat situada a la província de Río Negro, al sud d’Argentina, a la regió de la Patagònia. Envoltada de llacs i muntanyes, és coneguda pel seu entorn natural privilegiat, el turisme i la seva diversitat cultural, considerada la capital nacional del turisme d’aventura i de la xocolata, el Parc Nacional de Nahuel-Huapi. A més, Bariloche compta amb una xarxa de centres de salut que donen resposta a les necessitats d’una població heterogènia, combinant àrees urbanes i zones amb major vulnerabilitat social.
La rotació que vam fer era d’un mes de durada a temps complet amb infermeres. El primer dia ens van fer una presentació a l’hospital Zonal de Bariloche sobre el control d’infeccions. Al final de la rotació, ens va coincidir amb les jornades d’infermeria i per commemorar el dia de la Infermeria a Argentina vam fer una ponència sobre: ‘’Com funciona l’Atenció Primària a Catalunya?’’
A Argentina, per poder treballar en un centre de salut no es requereix l’especialitat; de fet, gairebé cap infermera de la zona la tenia. També cal destacar que atenen tant a la població pediàtrica com a l’adulta i que les seves principals tasques són la presa de valors antropomètrics (pes, talla, IMC), la presa de la tensió arterial, la realització de cures, les revisions escolars i el seguiment del calendari vacunal.
Pel que fa a aquest calendari, que és de caràcter obligatori, ens va sorprendre que disposessin de vacunes molt actuals com la de l’Herpes Zòster o la Pneumo20, i que comptessin amb un únic calendari vacunal per a tota l’Argentina, a més informatitzat, una eina que considerem molt útil i beneficiosa tant per a la població com per a l’equip assistencial.
Durant aquest temps, cadascuna de nosaltres va tractar amb una població molt diversa, amb diferents vivències que us expliquem a continuació.
Carlota Morató, CAP Las Quintas
Situat al sud-oest del centre. El meu centre estava integrat per varis professionals sanitaris entre els quals, quatre metges, dues infermeres, dos agents de salut, una odontòloga i una treballadora social.
A la consulta infermera hi érem una de les infermeres i jo mateixa. Vaig fer assistencial majoritàriament amb na Maca, la companya amb qui vam compartir molts bons moments i riures; i comunitària amb na Vero amb qui vam fer una sessió sobre risc de caigudes a la sala d’espera i els hi vam donar un tríptic elaborat per nosaltres.
Amb na Maca vam fer extraccions de sang amb agulla i xeringa els dimarts, només a embarassades. Vam fer seguiments de cures de cremades i ferides on vaig tenir l’oportunitat d’aprendre com es fa aquesta tècnica allà. Vam fer seguiments de crònics, embarassades i nins sans, així com aplicar les vacunes i els anticonceptius hormonals de les dones joves. També vam anar a un domicili, on vaig poder veure la realitat de la gent a la zona.
Un dels aspectes que més em va sorprendre és que els pacients arribaven mitja hora abans d’obrir les portes per agafar torn per el mateix dia. Hi havia un màxim de visites i una vegada s’acabaven havien de tornar el següent dia. Allà cadascú prenia consciència de la seva cura. En definitiva, vaig poder aprendre i gaudir de l’experiència i de l’oportunitat que em va brindar la residència.
Marta Pavón, CAP La Habana
El CAP La Habana està situat a la perifèria de Bariloche, en una zona d’assentament. El viatge fins allí era una mica llarg, per això havia d’agafar un autobús que em deixava a la porta del centre. L’equip estava format per dues infermeres, dos metges, dos auxiliars de clínica, una psicòloga i una netejadora. Des del primer moment em vaig sentir molt ben acollida i m’implicaven en totes les activitats.
Vaig tenir l’oportunitat de participar en activitats grupals tals com: una sessió sobre anticonceptius en un institut públic de la zona, caminades amb adults grans o fer visites domiciliàries. Cada dia les dues infermeres feien assistència, a la mateixa consulta. Mentre una pesava, mesurava o posava algun tipus de medicació o vacuna, l’altra s’encarregava de registrar. Els dijous fèiem les caminades amb la gent gran, d’unes tres hores de durada aproximadament. Normalment érem entre 4-5 persones, tres formàvem part de l’equip sanitari i els altres eren pacients. Al centre es feien extraccions de sang, amb agulla i xeringa, una vegada a la setmana i només a dones embarassades.
La població d’aquesta zona és molt vulnerable i amb situacions de vides molt complexes. Atendre aquest tipus de persones ha fet necessari replantejar constantment les estratègies de treball, prioritzant l’empatia, l’escolta activa i l’adaptació a cada realitat.
Carla Fernández, CAP Lera
Coneguda com ‘’la Salita Lera’’, està situada a la zona alta de Bariloche, a quinze minuts a peu del centre.
L’equip de professionals estava format per dos metges, dues infermeres, una auxiliar de clínica, una psiquiatra que venia dues vegades cada setmana, una odontòloga que venia un cop a la setmana i els agents comunitaris, considerada aqui la feina de la infermera comunitària. El meu centre de salut comptava amb tres agents comuntaris. És el vincle que existeix entre el sistema de salut i la comunitat. Van a diferents escoles i centres, i realitzen diversos tallers i activitats. Així mateix, fan visites de seguiment a domicilis i s’encarreguen de l’educació per a la salut, en matèria de promoció i prevenció.
El primer dia estava nerviosa per com seria l’experiència. Des del primer moment, tant la Nancy com l’Alejandra, les meves infermeres referents, com la resta de l’equip, em van acollir amb els braços oberts. Durant aquestes quatre setmanes, he passat consulta conjuntament amb les meves dues infermeres i també he pogut assistir a una xerrada de salut escolar amb els agents sanitaris, a diverses visites domiciliàries per la zona i al Dia Mundial de la Diabetis, en el que des de la Salita vam organitzar una xerrada oberta per a tota la comunitat. Cal destacar la gran professionalitat de tot l’equip, així com l’empatia i la gran actitud professional que mostren envers el pacient, sempre amb un gran somriure.
En definitiva, totes tres vam coincidir en diferents aspectes. Ens vam sentir integrades i acollides per tots els equips, que malgrat ser una població humil, amb vulnerabilitats i situacions socials molt complexes, i amb manca de recursos, tenen el mateix objectiu: la promoció i la prevenció de la salut des de tots els nivells, cuidant la salut de les persones des de la comunitat.
Treballar a Bariloche ens ha permès conèixer un altre sistema sanitari, amb una organització diferent de la que estàvem acostumades, i gaudir molt de l’experiència, aprenent de cada situació i de cada pacient. Hem compartit dubtes, ens ha permès reforçar la nostra vocació i per tant, ens enduem un bagatge útil en la nostra futura tasca professional i que, sens dubte, ajudarà a ser millors infermeres, o tal com diem nosaltres ‘’infermeres tot-terreny’’.
Citació
Autoria: Morató Iñiguez, Carlota; Asunción Caballero, Marta; Fernández Pérez, Carla
Títol: Rotació externa d’Infermeria Familiar i Comunitària a Bariloche
Revista: APSalut. Volum 14. Número 2. Article 286
Data: 29 d’abril de 2026
