Autor: Oriol Huguet Briva. Metge de família CAPI Baix-a-Mar
No ets conscient del temps que passa fins que et fan recordar.
Deuria ser a finals del 2015 o potser inicis del 2016 quan ens van convocar a una reunió a l’EAP Sardenya des de l’Unitat Docent. En aquell moment, el CAPI Baix-a-Mar encara estava en vies d’acreditació per tenir residents, però vam rebre un missatge que ens interpel·lava directament: “Necessitem organitzar una reunió amb aquelles persones referents de salut comunitària o interessades en el tema dels centres que pertanyen a la unitat docent”. I cap allà vam anar. Sense conèixer que passava ni perquè se’ns reunia. No hi havia ordre del dia. Era en el meu cas el primer contacte amb la Unitat Docent, així com el de la Sarai, infermera pediàtrica del centre, que també m’acompanyava i anàvem a cegues. No sabíem on anàvem ni perquè, però per nosaltres el missatge era clar: Salut Comunitària. I allà sí o sí hi havíem de ser i hi volíem ser.
En un moment, i puntuals, ens vam trobar allà amb diferents companyes i companys i com no ens vam anar presentant. Hi havia l’Araceli Bergillos i l’Albert Casasa com amfitrions, la Marta Coderch metgessa de l’EAP Sardenya, el David Ginesta, infermer de l’EAP Eixample Dreta, l’Alba Cabellos, resident de MFiC del’EAP Sagrada Família, la Marta Dachs , infermera de l’EAP Vic Sud i la Sara Esteve, infermera de l’EAP Centelles.
L’Albert, ens va explicar que les residents, en la avaluació i propostes de millora de final de residència d’aquell any van demanar ampliar la formació en salut comunitària. A partir d’aquí van començar a sorgir dinàmiques, trobades, visites als diferents equips, tot per conèixer que fèiem entre nosaltres, quina era la nostra visió de la salut comunitària i com podíem donar un cop de mà en ampliar aquesta formació. Recordo molt les discussions (en el sentit més acadèmic del terme) sobre què és la salut comunitària i com explicar-la. Com poder tutoritzar allò que no t’han explicat (sobretot a medicina) i en el que d’alguna manera t’has format de forma autodidacta però que també d’alguna manera practiques cada dia i que és una forma d’entendre la vida i l’atenció a les persones. La passió en molts moments podia al seny. I teníem que rebaixar expectatives. Crec que va ser una època de molta intensitat, creació i d’establir molts vincles que a dia d’avui no s’han trencat.
D’aquí van sortir diferents propostes. Algunes a data d’avui continuen intactes, d’altres han canviat i d’altres estan en “via morta” i intentaré explicar algunes d’elles i fer una mica la reflexió sobre que ens ha aportat en tot aquest temps.
La primera cosa que vam fer va ser posar-nos un nom. Tot bon grup necessita un nom. I vam decidir que ens diríem “Fem Salut al Barri”. Era un nom poc habitual per un grup, però era tota una declaració d’intencions: Fem (Nosaltres amb Vosaltres) Salut (en la visió més àmplia bio-psico-social) al Barri (on estem).
Posteriorment es van anar succeint les propostes més acadèmiques. Una de les primeres coses que vam intentar fer, va ser crear un blog de salut comunitària. Crèiem que era important que existís un lloc on expliquéssim a professionals de fora que fèiem als nostres centres, que fèiem al grup de Fem Salut al Barri, on els resident poguessin agafar l’habilitat d’escriure i gestionar eines digitals si volien i que permetia ser creatius. Inicialment ho vam fer a través d’una plataforma wordpress i posteriorment ja vam crear un domini de “femsalutalbarri.cat”. Ens rotàvem les publicacions, cada mes o dos mesos explicàvem algun contingut relacionat amb salut comunitària i poc a poc anàvem generant contingut. Malauradament, el format blog, sobretot després de la pandèmia va caure en desús. Potser millor dit, en “menysús”. La immediatesa i el consum de formats més ràpids com micropíndoles, instagram o TikTok, ha desplaçat aquest tipus de format amb contingut de lectura i més reflexius. Actualment tenim el blog com a “portafoli digital”.
Una altra de les propostes que es va generar era un canvi en la formació per a R1 que es feia a Vic. Històricament es feia una formació teòrica sobre salut comunitària per R1 i després de plantejar possibles alternatives, vam desenvolupar una proposta teòrico-pràctica amb metodologia “Foto-Voice”. En una primera part expliquem el sentit de la salut comunitària i diferents paraules tot treballant amb un debat actiu amb els residents. La segona part és un taller on posen en pràctica els coneixements adquirits mitjançant la fotografia d’actius en salut tot fent una passejada per Vic en equips: tutors vs residents. En aquest taller ens han acompanyat en ocasions altres professionals, estudiants de grau,…tothom aporta dins la seva experiència i això precisament és el que buscàvem.
No podem parlar del grup Fem Salut al Barri sense parlar de la Jornada de Salut Comunitària UDACEBA que es fa a Vilanova i la Geltrú. Aquest any 2026 hem celebrat la vuitena edició. Una jornada que va començar amb un esperit reivindicatiu del treball en xarxa i de l’activitat en salut comunitària dels equips d’atenció primària de la unitat docent i que cada any s’ha anat reinventant amb dinàmiques noves i buscant aquells temes que ens semblava podien ser d’actualitat com aquest darrer any la prescripció social.
Finalment altres propostes que han sorgit del treball del grup han estat col·laboracions en formacions, participar en una estació de la Jornada d’Hostalets o coordinar rotacions externes de salut comunitària en els diferents centres que conformen la unitat docent.
Han passat quasi 11 anys des d’aquella reunió. El grup de Fem Salut al Barri continua viu. No gosaria dir més viu que mai, però sí diria que en una etapa de maduresa i sabent cada cop més que és la salut comunitària, com explicar-la i com transmetre-la d’una manera més científica i objectiva a les futures especialistes. Com diem a les residents, intentem plantar “la llavor” d’alguna cosa que potser més tard creixerà i marcarà com entendran la medicina i la infermeria familiar i comunitària.
Si m’hagués de quedar amb alguna cosa, em quedo sens dubte amb el grup humà que s’ha creat, les passejades per Vic, el mural amb cabdells de llana, el taller de tai-txi, el fem volar avions o les estrelles de sheriff de la Jornada de Salut Comunitària. També amb els debats amb els residents sobre la salut comunitària, la gestió del temps a la consulta, el deixar de fer per poder fer, els determinants social,…crec que tots hem après de tots; hem fet xarxa.
Finalment, no voldria acabar aquest article sense agrair a totes les professionals dels diferents centres i estaments que han passat en algun moment pel grup. Amb els seus coneixements, imaginació, idees i esforç han ajudat a plantar la llavor de la salut comunitària en les residents i perquè no, fent créixer la flor d’aquells a qui ja ens havia germinat aquesta flor.
Citació
Autor: Huguet Briva, Oriol
Títol: Plantant la llavor de la salut comunitària. 11 anys fent Salut al Barri
Revista: APSalut. Volum 14. Número 3. Article 290
Data: 8 d’octubre de 2026
