Pòsters presentats al 28è Congrés d’Atenció Primària, CAMFiC, Girona. Abril 2022
#tempsdeCAMFiC
Autores: Violeta Uriach Timoneda, Carme Paez Regadera, Estel Call Alsina, Anna Nierga Llandrich, Alexandra Cascante Llorente, Sara Obelleiro Nadal. CAP Banyoles
Tots i cada un dels treballadors i treballadores de l’atenció primària som molt conscients del que s’ha viscut durant la pandèmia de Covid: sobrecàrrega, dificultats de desconnexió, estrès… amb aquesta idea, des del centre de Banyoles, un CAP semirural, vam voler posr de manifsest l’estat dels treballadors del nostre centre.
OBJECTIU
Descriure els treballadors del centre d’atenció primària que pateixen síndrome de burn out. Alhora, identificar aquells treballadors que presentin factors de predisposició a patir-ne.
Conèixer la prevalença del personal sanitari i administratiu del nostre centre d’atenció primària que es planteja deixar la professió arran de la sisena onada de la COVID-19.
Avaluar les prioritats de millora dels treballadors d’atenció primària per fer front a la sisena onada de pandèmia.
METODOLOGIA
Estudi descriptiu transversal. S’utilitza un qüestionari anònim validat de Burn out de Maslach. La recollida de dades és mitjançant el correu electrònic corporatiu durant el mes 12/2021 coincidint amb la sisena onada de COVID-19, a tots els treballadors/es del centre. El qüestionari és positiu en el cas de complir els tres criteris: patir esgotament emocional, despersonalització i no tenir realització personal. Criteri d’inclusió: treballadors del centre durant l’any 2021. Criteri d’exclusió: treballadors que no han estat en actiu durant l’any 2021.
Amb l’objectiu de detectar necessitats i propostes de millora, mitjançant el correu corporatiu, es va enviar també, un qüestionari anònim a tot el personal del CAP, específicament dissenyat per a aquest objectiu, proposant mesures de millora, per veure les diferents opinions i prioritats i detectar diferències entre estaments (metge/ssa, infermer/ra, administratiu/va, TCA, treballador social, odontòlegs, psicòleg). Per unificar respostes i facilitar-ne l’anàlisi, es va fer un llistat amb 7 propostes de millora i cada treballador seleccionava les dues que veia prioritàries.
També es va afegir la pregunta directa, de si el treballador/a s’havia plantejat deixar la feina.
RESULTATS
Mostra N=83 (92,22% personal del centre) dels quals el 49,39% compleix criteris de burn out. Dels 42 treballadors que no compleixen els criteris de Burn out, es detecta n:23 (54,76%) presenten dos dels tres criteris, dels quals, 13 (30,95%) presenten esgotament emocional i despersonalització, 5 treballadors (11,9%) despersonalització i no realització personal i 5 (11,9%) esgotament emocional i no realització personal. Hi ha 14 treballadors (33,3%) que presenten un dels factors, 6 (42,9%) no tenen realització personal, 3 (21,4%) esgotament emocional i 5 (35,7%) despersonalització. A destacar que únicament hi ha 5 treballadors (11,9%) que no compleixen cap criteri de Burn out.
El 46,98% del personal del centre, s’han plantejat deixar la professió. D’aquests, un 35,89% són metges i infermer/eres, dels quals, 33,33% tenen burn out. Un 23,07% són administratius, dels quals un 29,16% tenen burn out, i un 5,1% dels altres estaments (odontologia, TCAI, treballador/a social, psicòleg) d’aquest grup un 4,1% tenen burn out. En relació als anys treballats, tenen més risc de burn out els que porten entre 10-20 anys treballats (50%).
Millorar la gestió de les agendes i tenir prou personal són sense cap mena de dubte les millores que es reclamen.
CONCLUSIONS
Pràcticament el 50% dels treballadors d’atenció primària compleixen criteris de Burn out. Dels treballadors que no compleixen criteris, un 54,76 % presenten dos criteris i un 33,33% un, pel que es podrien considerar amb predisposició a patir-ne un 88,1%. Només un 11,9% dels treballadors no compleix cap dels criteris.
En aquest context, molts professionals, sobretot sanitaris, es plantegen canviar de professió. Això posa de manifest la necessitat de prevenció del burn out duent a terme actuacions per millorar les condicions laborals dels treballadors del nostre centre així com disposar d’eines per disminuir-ne la simptomatologia.
Caldria tenir en compte resultats com els d’aquest estudi per anticipar-nos a possibles situacions de crisi sanitària que puguin esdevenir en un futur.
Compartir idees de millora així com les diferents prioritats ajuda a consensuar i poder-les aplicar de manera més assertiva. Els treballadors poden aportar idees innovadores i de gran valor, alguna de les quals de fàcil aplicació.
Facilitar espais per poder intercanviar propostes de millora, per part de les direccions dels centres i compartir-les entre estaments milloraria el funcionament del centre i afavoriria el treball en equip i ajudaria a conèixer les dificultats en el dia a dia de cada estament.
Cal cuidar a qui ens cuida. Hem de mirar per la nostra salut, per poder vetllar per la salut de la nostra població.
- Pòster BORNOUT I PREDISPOSICIÓ INDIVIDUAL
- Pòster DEIXAREM LA PRIMÀRIA?
- Pòster SISENA ONADA. TSUNAMI A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA. COM PODEM MILLORAR
Citació
Autor: Uriach Timoneda, Violeta; Paez Regadera, Carme; Call Alsina, Estel; Nierga Llandrich, Anna; Cascante Llorente, Alexandra; Obelleiro Nadal, Sara
Títol: Burn out a l’Atenció Primària
Revista: APSalut. Volum 11. Número 3. Article 222
Data: 29 d’agost de 2023